Dueling Banjos

"Deliverance" és una pel·lícula que a Espanya va ser titulada "Defensa" i aborda, com a temàtica principal, la supervivència en el mitjà natural i les relacions entre els ciutadans de l'Amèrica estàndar i l'Amèrica profunda, per dir-ho d'alguna manera. El fil narratiu consisteix en el viatje que fan quatre homes de negoci de la Costa Est cap a les "profunditats" dels Estats Units.
Tot i no tractar-se d'un musical ni de ser un compendi de temes més o menys coneguts, la banda sonora d'aquesta és força rellevant gràcies a una perla musical que conté. Es tracta d'una escena en què, havent-se aturat per posar benzina al cotxe, els viatgers surten a estirar les cames i un d'ells treu la guitarra. Llavors es posa a rascar alguns acords. De seguida se sent un banjo desafiador...

Trobo que és una escena molt ben aconseguida perque a banda d'aplegar un bon munt d'elements temàtics de la pel·lícula, la presentació, la progressió i l'arribada al climax musical d'una "sessió d'improvització" estan força ben aconseguits. De fet, aquesta escena és la més famosa i recordada de tota l'obra i, a més, la peça que s'hi interpreta "Dueling Banjos" ha trascendit completament la pel·lícula, essent molt més reconeguda que aquesta. La prova d'això són la gran quantitat de versions i reinterpretacions que se n'han fet.
Una d'elles és la que fan els Mountain Rythm en el vídeo que segueix, on es pot veure l'acceptació de la peça dins el repertori bluegrass:

La peça en qüestió la va compondre l'any 1955 un tal Arthur "Guitar Boogie" Smith, que no tenia el plaer de conéixer fins que ho vaig cercar a la Vikipèdia. I la va anomenar "Feudin' Banjos". Però va ser l'any 1972 amb "Deliverance" que es va fer famosa als EUA i arreu, de la mà d'uns altres tals Eric Weissberg i Steve Mandell, que la van arranjar i interpretar per la pel.lícula.
El vídeo que ve a continuació té la versió original "Feudin' Banjos" de l'autor:

Amb tot això és remarcable que, en aquest cas com ha passat en molts altres, l'arranjament és el que va fer famosa a la peça, i no la seva composició original. No obstant segur que qui té més mèrit en això és la promoció que va tenir l'arranjament en ser el protagonista d'una escena d'una pel.lícula que va ser nominada a 3 Òscars.
Hom només ha de rascar una mica dins el Youtube per adonar-se de la popularitat de la peça. Això sí, la trobarem versionada pel dret i pel revés. En el cas següent, sembla que la dialèctica entre instruments que s'entreveu a la pel.lícula on va començar tot, s'ha transformat en una mena de competició entre les dues veus, en un duel d'instruments més real.

I, a partir d'aquí, el que es vulgui. Hi ha de tot. Podem trobar en Tim Allan que s'ho fa tot sol amb la guitarra i el banjo (encoratjo a resseguir els documents d'aquest home al Youtube, tant si toca el banjo com la guitarra):

Aquests dos nens fan una versió canyera en el que sembla una representació d'escola amb els pares. tot i la manera de "rascar" els instruments, però, s'hi nota el "gantxo" de la peça:

Hi ha qui agafa el tema per fer-lo anar de fil conductor (o d'excusa) per fer un popurri de temes musicals de pel.lícules. Els germans Kruger en són un cas. I ho fan mentre esperen l'arribada del seu germa Freddie.

Ara, una versió més dels punkies Toy Dolls, on també s'hi veu la competitivitat de les veus i obtenint gairebé la mateixa reacció del públic que els bluegrass de fa una estona.

Hi ha qui intenta enriquir el tema fent arranjaments amb un munt de variants: canvi d'instuments, cant i humor(?).

Complicant més la cosa, ara en veu una amb flauta travessera i tuba. Déu n'hi do, donades les limitades capacitats harmòniques del primer i les melòdiques del segon.

Fins i tot un jove Steve Martin empra el Dueling Banjos per demostrar que com a intèrpret de banjo també justeja força. La seva versió amb banjo i Muppets:

Seguint amb la línea freak de les versions del Dueling Banjos, hom demostra que a tot arreu hi ha de tot: uns tenen en Chiquito de la Calzada i uns altres tenen en Badfingers. A aquest noi se li veu un gran futur: segur que arriba a president. Dedicat a tots/es aquells/es que creuen que un altre món és possible.

I, així, ad infinitum. Finalment, només voldria comentar que Dueling Banjos trascendeix el món estrictament musical. També és un repte per als jugadors més virtuosos del Guitar Hero: