Fa un any, més o meys, que acompanyem l'esbart del poble, a més de fer-ho, de sempre, amb els gegants. I val a dir que no té res a veure l'una cosa amb l'altra des del punt de vista musical, tant si tenim en compte la manera de tocar, el nivell d'exigència, l'actitut del públic, o qualsevulla altra característica que es pugui considerar a l'hora de tocar la gralla per a que balli altri. Si més no, a mi m'ho sembla. L'esbart és de creació recent i, de moment, només hi ha dançaires menuts que, tot sigui dit de passada, ho fan meravellosament bé. Però aquest no és el tema que vull tractar avui.
Del que sí vull parlar és de la manera en què hem anat sobrevisquent per poder arranjar les peces de ball per tocar-les en públic d'una forma més o menys decent.
Per la primera actuació, l'estrena, ens van passar un CD d'audio amb les 6 peces que calia tocar i les "partitures" corresponents. Aquestes partitures, però, només tenien la melodia pelada; ni segones veus, ni acords, ni transicions (que sí se sentien al CD i que, evidentement, calia tenir present perquè la coreografia les tenia en compte), ni res de res. Tot i això, no semblava un problema massa greu: ens vàrem repartir les peces amb un company de la colla i ens vàrem posar a arranjar-les com si es tractés de peces per a acompanyar gegants, que és el que haviem fet algun cop fins el moment.
Val a dir que quan vàrem acabar la feina de paper i llapis i vàrem començar a assajar, a tota la colla ens va semblar que el resultat havia estat força satisfactori (i als de l'esbart també, és clar); i ens hi vàrem posar de debò. Però no haviem tingut en compte una cosa molt important en un acompanyament d'aquesta mena: les repeticions. Tret de dues de les peces (que tenien temes llargs), la resta consistien en set o vuit repeticions d'un tema breu; i nosaltres, acostumats a les dues (com a molt) dels gegants, ja ens veus fent el pena, descomptant-nos tots entre la quarta i la sisena, ara l'un, ara l'altre. El dia que toquem una d'aquestes peces, una de les noies que porta l'esbart ens ha de dir quan estem tocant la darrera repetició; i, tot i així, algun cop algú es despista i ja us podeu imaginar el resultat. Tot plegat, ens ho vàrem pendre com la novatada que calia pagar.
Posteriorment, l'esbart va introduir una nova peça en el seu repertori i ens van demanar de tocar-la. Com en el cas anterior, ens vàren passar un enregistrament i un full on hi havia escrita la melodia. El tema era "Aqui dalt de la muntanya" i feia així:
I calia fer-lo vuit cops. Doncs bé, amb la lliçó ben apresa de l'experiència anterior, vaig decidir que no ens descomptariem més. L'estratègia a seguir seria fer el que sabiem fer: tocar només dues repeticions; és a dir, faria quatre arranjaments diferents del tema que, enllaçats, caldria repetir-los dos cops per tal de tenir les vuit repeticions. A més, per tal d'evitar la desorientació a la colla, cada arranjament hauria de ser prou diferent de l'anterior de manera que fós fàcil saber-se situar dins la peça sencera. I la cosa va quedar de la manera següent:
El primer arranjament seria d'exposició del tema. A més de la melodia principal s'hi afegeix una segona veu paral.lela.
Al segon arranjament s'hi afegiria la tarota, que, amb una línia més aviat melòdica faria de contracant al tema principal.
Per la tercera, i amb la necessitat de tornar a introduir-hi canvis substancials que facilitin l'orientació dels intèrprets vaig canviar el tema per una variació amb diferentes modulacions.
I, finalment, el retrobament del tema principal:
Tot juntet, amb repeticions, seria com segueix:
Un altre com varem estar satisfets amb el resultat, sabent que haviem superat el problema de les repeticions. Però, un cop més, la vaig espifiar: en aquest cas, les repeticions eren degudes a que, per torn, cada una de les vuit parelles que dancen, feia una coreografia determinada que s'aguanta sobre la melodia principal. I la tercera variació, tot i que permet un cert "descans" temàtic i ajuda a situar els grallers, en aquest cas podia desorientar els balladors. I era massa tard per refer l'arranjament i assajar-ho de nou. Finalment varem fer 1,2,4,1,2,4,2,4 i, tot i que no ens hi perdem, no hem evitat haver de comptar.
Malgrat tot ja en sabem una mica més.
=======================================================
Poso, també, un parell de lletres que he trobat remenant per la xarxa:
Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.
Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!
Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.
Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.
Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.
---
Aquí dalt de la muntanya
tot el bé de Déu hi tinc
les roses de quatre en quatre
els clavells de cinc en cinc
Aquí dalt de la muntanya
no sé que me'n faran fer
si em faran ratllar formatge
o picar sal al morter
Aquí dalt de la muntanya
hi havia un pi florit
on el rossinyol hi canta
al bell punt de mitjanit.
Curs d'estiu de gralla i tarota
Fa 7 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada