Davant una obra del Barroc, gairebé sempre tinc la sensació de que l'artista que l'ha produït, o bé no és d'aquest planeta, o bé té uns coneixements i unes habilitats que no han tingut continuïtat en els periodes posteriors (o bé, segurament, és que no en tinc ni idea, d'aquest tema). Sembla com si fessin anar fórmules i tècniques que no tenen reflexe a la partitura i que s'han perdut amb el temps.
Si hi ha algú que sàpiga al que em refereixo que m'ho expliqui, sisplau.
En el cas de la música, les obres d'en J.S.Bach acostumen a produir-me aquest efecte. Cada cop que em poso a escoltar una obra seva, ja sigui per primer cop o no, abans no s'acaba el segon compàs ja estic completament sotmès a no sé quina mena de màgia que hagi pogut emprar per compondre-la. Res a dir, m'hi sotmeto amb molt de gust.Si hi ha algú que sàpiga al que em refereixo que m'ho expliqui, sisplau.
Aquí va una curiositat escrita pel compositor alemany, que m'he trobat al youtube:
Com a apunt, només dir que la cinta de Möbius va ser "descoberta" un segle després de la mort d'en Bach.
Alguns diuen que Bach és Déu i Beethoven el seu profeta. Altres diuen que Bach és Déu i Mendelssohn el seu profeta. En tot cas, la majoria estem d'acord amb la titularitat de la divinitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada