Ahir, repassant les entrades als blocs als què estic subscrit em vaig trobar amb això:
Al primer cop d'ull em va semblar una ximpleria, però després d'un moment d'escoltar-ho em va semblar curiós: el fet d'assignar una nota fixa a cadascuna de les posicions binàries fa que, per a cada número de la seqüència, surti un "acord" diferent; sempre que convinguem que també en són les combinacions en les que només hi ha una o dues posicions actives (per dir-ho d'alguna manera) i que no hi ha notes repetides (que, si la meva oïda no m'enganya, sembla que vagin en intervals de tercera entre posicions consecutives i, per tant, no es repeteixen), de manera que no hi ha possibilitat de tenir diferents disposicions d'un mateix acord.
Així, doncs, el que m'ha fet gràcia d'aquest muntatge és que en algunes de les transicions s'aprecien força els diferents pesos o naturaleses relatius que tenen, o millor dit poden tenir, uns acords quan s'executen seqüencialment, ja sigui en un context tonal o no. Hi ha tensions (dissonàncies) que resolen, per exemple. I bé, no n'hi ha per posar-se a ballar o per carregar-ho al iPod, però sí que té el seu puntet de gràcia: cal pensar que és una "peça" generada (que no creada) arbitràriament per un comptador binari.
I res més. Tot i que vaig pensar que podria ser divertit passar una estoneta podent assignar diferents notes a cadascuna de les posicions, engegar el comptador i veure què en sortia. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada