Un Gener, un Febrer i un Passi-ho Bé, com sempre

Aquest cap-de-setmana passat va ser la Festa Major Petita i, com sempre, la trobada de Gegants. Enguany, a més, és un d'aquells aniversaris que se celebren de forma especial. Hi ha més activitats a/de la Colla, tot i que, per diferents raons, me n'he perdut i me'n perdré algunes.

La Trobada va anar força bé. Hi havia més colles que de costum, es va sentir alguna formació diferent i va fer caloreta de la bona. I, com mana la tradició, pel final, un ball amb tots els gegants i tots els grallers i tabalers tocant un Gener, un Febrer i un Passi-ho Bé.

I mira que es va dir clar, com sempre: UN Gener, UN Febrer i UN Passi-ho Bé, sense cap repetició enlloc. Doncs bé, al final del Gener ja hi havien dos grups grans que tocaven coses diferents, com  sempre. Per mig Febrer, se'n sentien més, tot i que els de la zona on jo estava vàrem enllaçar amb els que teniem a un dels costats; però al final d'aquesta peça ja hi havia un desgavell tant considerable, com sempre, que era inútil intentar fer-hi res. Sort que, com sempre, de Passi-ho Bés se'n fan tants que tothom acaba convergint una hora o una altra. Finalment, quan tothom deixa de tocar (no alhora, com sempre) se'ns queda aquella cara de lluç bullit, bò i pensant que potser calia haver fet alguna altra cosa, com sempre. És una llàstima, com sempre, que evita un bon final per una trobada.

Per qué passa això? Duc un munt d'anys anant a trobades arreu de Catalunya i sempre passa el mateix! Per qué ningú ho canvia i es fan 3, 5 o 50 Passi-ho Bés, que tothom se la sap i fa les mateixes repeticions? Tanmateix, estic segur que n'hi ha que els agrada així, com sempre.